Escribint sobre blanc

Potser tens raó i no se qui soc. Potser es veritat que no em conec. I si, ho reconec, em fa por. Em fa por saltar al buit sense saber que hi ha al final. No sóc capaç d’alçar el vol sense saber on aniré a parar. I ara sóc com ells, no ho he sapigut fer, i t’he fallat. Ara sóc un gilipoles més dins la teva llista negra. Ara em sento fatal. Ara sento haver-te creat expectatives que no he sapigut complir, perquè em feia por.
No, jo no sóc un home, tan sols sóc un noi al que obliguen a créixer. No, no sóc madur. Quan hi ha un problema m’és més fàcil recollir i marxar cap a un altre costat. Enfrontar-m’hi soposa nervis, adrenalina… Tantes coses que no em vé de gust sentir…
Sento que t’he fallat, ara no sóc al teu costat tal i com t’havia fet creure. I em sento una merda per haver-te donat esperances i després haver desaparegut. Però sóc així. No sóc valent. Jo no em llenço al buit. L’aventura em fa por. L’amor no està fet per a mi.
Camino sol pels grisos carrers d’aquesta ciutat i mentre fumo un cigarro mil excuses passegen tranquilamente per la meva ment. No m’ho puc treure del cap… Em feia por que no es complísin les espectatives que jo havia creat, em feia por fallar-te i cagar-la irremediablement, em feia por volar al teu costat sense saber que pasaría, em feia por no conéixe‘t, no saber qui érets. Perquè no, jo no sóc fácil. Sóc complicat. Però no té sentit. Avui res no té sentit. Tan sols són excuses… Però de què tinc por? D’enamorar-me i que em fagín mal? De prometre coses que després no podré complir? De crear esperànces i després volar vén lluny? Sóc canviant, com les aigües d’un riu. Sóc inconstant, com el temps a l’estiu. Sóc insegur, com les onades del mar. Sóc jo. A vegades volant amb al vent, d’altres nedant contra corrent.
No perdís el temps, no valc la pena. No malgastis els teus dies intentan entendre’m perquè ni jo m’entenc. No llencis hores per intentar saber qui sóc encara que sigui per uns segons. Surt i mira al teu voltant. Estàs rodejat de gent, i t’ho seguro, no valc tant. Corre als braços d’un altre, els meus no són prou forts i no et podràn aguantar. Si, vull estar sol. Si, vull estar amb algú que m’estimi. Si, em contradic. I qué? A algú li importa?
No vull fer-te mal. No vull ser un cabró. No em fagis cas. No entenguis res del que dic, perquè no té sentit. És només la meva ment dibagant, parlant amb élla mateixa, deixant-me a mi de costat, fent que el cor no valgui, impedint que passi el que encara no ha començat.

(( Lo he puesto en comentarios traducidos. Sorry, es que me salió así, no lo pude evitar. ))


"Everytime" de Britney Spears